El Regne del Savinot a Busa

Tranquil·litat, verticalitat i un horitzó on el verd mana i els voltors observen són reclams massa llaminers per no deixar-se caure de tant en tant per aquesta raconada. I ho fem per l’arrogant i directa Regne del Savinot, ruta que aprofita l’evident diedre-xemeneia que domina el sector.

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera cap a Berga (C-26) fins que trobem una desviació cap a Besora. Continuem per pista asfaltada direcció a Busa. Poc abans d’arribar al pla de Busa ens desviem per una pista de terra que marxa cap al sud i passa pel peu de la cinglera. Estacionem en un petit aparcament al costat d’una pista que puja cap a la paret (al costat d’una bassa). Continuem a peu per aquesta pista passant per sota les parets fins situar-nos a l’alçada de la via on trobarem una fita que ens indica el punt on deixar la pista; de seguida arribarem al peu de via.

La via:

La via s’inicia per unes llastres característiques amb una escalada força atlètica. A partir del tercer llarg es pot progressar en escalada combinada fent curtes sortides en lliure o forçant al gusts, mercès a l’abundant equipament a base de parabolts del 8. Al penúltim llarg haurem d’equipar (o no) una fissura abans d’entrar a la reunió. En general la roca és bona, tot i que hem de tenir present que ens trobem a Busa. A partir de migdia toca l’ombra de la segona reunió en amunt, esdevenint una bona opció per dies calorosos, al tanto però si hi anem a l’hivern.

Descens:

Marxem vers l’oest fins trobar una pista de terra que va a parar a una altre d’asfaltada. Continuem per la pista asfaltada i quan trobem un trencall que indica “Solsona” nosaltres marxem en l’altre direcció. Al cap d’una estona la pista es torna de terra; al cap d’una estona més arribem on hem aparcat el vehicle. 45-50 minuts aproximadament.

El que més m’ha agradat:

• Línia directa i espectacular.
• Ambient de primera en un entorn de luxe.

El que no m’ha agradat tant:

• Segona, quarta i cinquena reunions incòmodes.